El control de la seguretat alimentària als municipis. El repte del finançament

Un dels temes pendents de la gestió de la salut pública municipal és la seguretat alimentària. Durant molts anys tècnics de la Generalitat –veterinaris/es i farmacèutics/ques- han exercit, amb més o menys dedicació, el paper de tècnics municipals. Però des de fa un temps ençà hi ha major pressió per tal que els ajuntaments assumeixin la gestió d’aquestes competències que els corresponen. “En mala hora hem de posar-nos les piles en aquest tema” poden pensar molts responsables polítics.

Certament no és la millor de les conjuntures econòmiques i es podrà estar d’acord o no amb les competències municipals en aquest sentit, però la garantia de la seguretat alimentària és fonamental per la salut de la ciutadania. Com també ho és per la indústria alimentària (majorista o minorista) del país.

Per posar-nos al dia cal fer molta feina però es pot fer a poc a poc i amb bona lletra. D’entrada cal tenir clar què correspon als ajuntaments i com s’implementarà i amb quin ritme. En aquest sentit la Diputació de Barcelona està impulsat l’elaboració de Programes de Seguretat Alimentària que faciliti als municipis endreçar objectius i prioritats.

I després cal buscar recursos que permetin poder fer front a les exigències. Actualment no són molts els municipis que disposen de taxes que cobreixen les tasques inspectores necessàries per vetllar per la seguretat alimentària. Una reflexió en aquest sentit es fa i es farà necessària. I finalment, comptem amb el suport de professionals que fa anys que s’hi dediquen de l’Agència de Protecció de la Salut i Diputació de Barcelona.

Com diem, molt camí per recórrer però a poc a poc i bona lletra.