Declaració a favor de limitar la velocitat als accessos a Barcelona

Si bé l’aplicació de les mesures de protecció de la salut correspon a la gestió governativa, com a professionals de la salut pública volem expressar el nostre suport a la limitació de la velocitat en els accessos a la ciutat de Barcelona, ateses les conseqüències positives que implica per la salut de les persones.

1. Una tercera part dels accidents mortals de trànsit depenen de la velocitat. Se sap que, a partir dels 80 Km/h, per cada quilòmetre que augmenta la velocitat s’incrementa en un 5% el nombre d’accidents amb morts, és a dir si hi ha 100 accidents mortals a una velocitat mitjana de 80 km/h, a 81 Km/h són 105, a 82 són 110 i així successivament. Nombrosos estudis demostren que en limitar la velocitat màxima sempre es redueix el nombre de morts en col·lisions de trànsit tant en carreteres interurbanes com en calçades urbanes. Resultats que són consistents amb l’efectivitat dels radars per reduir el nombre de víctimes dels accidents. A les rondes de Barcelona la limitació de la velocitat màxima ha reduït un 27% el nombre de ferits als 2 anys de la seva implantació, un fet que s’ha confirmat als 4 anys.

2. Són ben coneguts els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, principalment respiratòria i cardiovascular. I és per destacar que les concentracions de dos dels principals contaminants, les partícules en suspensió (PM) i en menor percentatge els òxids de nitrogen (NOx), s’han reduït des de la implantació de la mesura el 2008.

3. Encara que és obvi que la velocitat afecta el temps de viatge, el guany percebut del temps estalviat és major que el temps realment invertit. S’estima que el temps “perdut” en una distància de 10 km en reduir la velocitat 5 km/h anant a 90 km/h és de 0,39 minuts.

4. Per tot això, demanem una avaluació rigorosa i independent de l’impacte en salut de la intervenció per ponderar els efectes de la limitació de la velocitat a 80 km/h i així facilitar la introducció d’eventuals millores de forma serena i eficient.

L’experiència de Barcelona, com la d’altres ciutats europees, mereix considerar-se entre els exemples de protecció de la salut de la població. Advoquem per mantenir aquesta mesura en benefici de la salut dels ciutadans mentre no hi hagi estudis rigorosos que demostrin el contrari.

 

Montserrat Casamitjana, presidenta de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears (SSPCB).

Fernando G Benavides, president de la Sociedad Española de Epidemiología (SEE).

Andreu Segura, president de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)