Sobre la depressió juvenil

L’ansietat i la depressió continuen essent, malgrat l’alta prevalença que afecta l’11% dels homes i el 24% de dones de Catalunya, un tema amb un cert component de tabú social.

L’impacte a la nostra societat és importantíssim. Segons el Departament de Salut s’estima que hi ha més de 400.000 persones majors de 18 anys amb diagnòstic de depressió i un 69% de les quals eren dones. Tot i que la prevalença augmenta amb l’edat també és cert que en els darrers anys es detecten més casos de depressió juvenil.

El prestigiós psiquiatra Rojas Marcos defensa que la tristesa profunda no és un tret temperamental. Segons ell, una tercera part de la nostra personalitat ve condicionada per la genètica, la resta és moldejada per les circumstàncies que ens envolten en els primers vint anys de vida.  A més el fet que afecti cada cop més joves tindria a veure, segons el psiquiatra, en una millora en el diagnòstic, i en l’ansietat que pot generar-los el xoc entre aspiracions i oportunitats.

És a dir, cal un abordatge veritablement integral que permeti combinar el tractament mèdic amb psicoteràpia al propi noi/a i a familiars, alhora que –tot i que en un altre nivell- una reflexió sobre les expectatives que com a societat es té dels joves.

En qualsevol cas, ser conscients d’aquesta problemàtica i encarar-la el més aviat possible amb esperit positiu és clau per evitar recaigudes i encarar la vida adulta amb les màximes garanties. Certament és fàcil de dir i no tant fàcil de fer. Però vaja, algú té una altra proposta?