Determinants socials en salut o el redescobriment empíric de la sopa d’all

Paraules d’un obrer a un metge

per Bertolt Brecht (1930)

Nosaltres sabem el que ens emmalalteix!
Quan ens sentim malament ens assabentem que ets tu el que ens curarà.

Durant deu anys, ens diuen, a boniques escoles construïdes amb diners del
poble, vas aprendre a curar, i la teva ciència t’ha costat una fortuna.
Has de saber curar.

Saps curar?
Al teu consultori ens arrenquen els parracs i tu apliques l’oïda als
nostres cossos nus.

Una mirada als parracs t’informaria millor sobre la causa de la nostra
malaltia.
La mateixa causa desgasta els nostres cossos i les nostres robes.

Dius que el dolor a l’espatlla prové de la humitat, de la qual també
prové la taca que hi ha a la paret de casa nostra.

Digues-nos llavors:
d’on prové la humitat?

Excés de treball i falta de menjar ens fan flacs i dèbils.

La teva recepta diu:
“Ha d’augmentar de pes ”
És com dir-li al jonc que no s’ha de mullar

Quant temps ens dediques?
És evident: la catifa de casa teva costa tant com cinc mil consultes.

Probablement diràs que ets innocent.
La taca d’humitat a la paret de casa nostra diu el mateix.