A continuació proposem de manera resumida un decàleg de raons que, segons IMIS, donen suport a la idea de crear o una regidoria de salut pública

1. Fa front amb major garantia a les àmplies responsabilitats i competencials en l’àmbit de la salut pública.

2. Millora la coordinació entre les diferents administracions que participen en la salut pública.

3. Fixa l’àmbit de la salut pública de manera més ferma davant la resta d’àrees de l’Ajuntament i la situa al mateix nivell que d’altres regidories

4. Permet millorar l’eficiència dels recursos humans/econòmics que, actualment, s’hi estiguin destinant i que puguin estar dispersos en diverses regidories

5. Visualitza davant la ciutadania la preocupació de l’Ajuntament en aquests temes.

6. Posiciona les polítiques de salut del municipi en un context de canvis substancials derivats de l’aprovació de la llei de salut pública, l’implementació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la propera aprovació de la llei estatal.

7. Facilita l’obtenció de recursos i ajuts d’entitats supramunicipals (Diputació, Generalitat…).

8. La implementació decidida de polítiques afavoridores de la promoció contribueixen, a mig termini, a un millor estat de salut dels ciutadans/es.

9. Segueix la tendència –cada cop més generalitzada- en molts municipis de Catalunya de crear regidories de Salut pública.

10. Facilita plantejar amb d’altres municipis o consells comarcals la mancomunació d’una sèrie de serveis de salut pública per tal d’ajustar els recursos a les necessitats existents.

 

Anuncis

Póster mosquit tigre

Ja arriba el bon temps i la calor, i amb aquesta una conseqüència indesitjada, la presència dels mosquits, i més concretament del molest mosquit tigre. És per això que l’Ajuntament de Piera segueix amb les tasques de sensibilització iniciades l’estiu passat i enceta la campanya “Es Busca Mosquit Tigre” on anima a la ciutadania a notificar quan s’hagi detectat la seva presència.

Per la campanya d’enguany del mosquit tigre, la regidoria de Sanitat de Piera demana demana a tota la ciutadania que participin activament, no només amb mesures cíviques que evitin la proliferació del mosquit, sinó donant a conèixer on i quan s’ha vist.

Durant les properes setmanes agents cíviques recorreran Piera per distribuir informació sobre el mosquit i també un fulletó informatiu on s’explica a la ciutadania on i com comunicar-ho. També hi haurà aquest fulletons a equipaments municipals i espais d’interès.

Si teniu sospita o heu vist el mosquit tigre podeu enviar un mail a contraelmosquittigre@imis.cat o bé trucant al telèfon 938048738. Recordeu que és molt important donar l’adreça el més exacte possible.

Amb aquesta informació s’anirà creant un mapa amb la presència del mosquit al municipi que servirà per poder anar intervenint allí on més falta faci per eradicar els llocs de proliferació.

En les properes setmanes també es faran dues xerrades informatives a la ciutadania, amb dates i ubicació per confirmar.

La campanya ha estat possible amb el suport de la Diputació de Barcelona i ha estat dissenyada per l’Agència Medi i Salut d’Igualada

Consells per prevenir la presència del mosquit

Cal recordar que les fumigacions provoquen la mort dels mosquits adults, però no actuen sobre les larves ni els ous. La mesura més efectiva és la que cada persona pot fer a casa seva evitant les condicions que fomenten la seva proliferació. Bàsicament cal eliminar tots els punts d’aigua –normalment petites acumulacions- on puguin créixer les larves. Així es recomanaria:

  • Buidar i mantenir qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.
  • Vigilar els forats dels arbres
  • Evitar les acumulacions d’aigua en les tapes dels pous morts, zones de drenatge o canals de desguàs
  • Cobrir els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua
  • Vigilar les basses, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera
  • Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les
  • Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels dels animals domèstics.

El mosquit tigre adult fa mig centímetre, de color gairebé negre i amb unes bandes característiques de color blanc a les potes i el dors. Pica normalment de dia i té un radi d’acció curt, uns 400 metres del lloc de cria.

El 90 % dels joves participen en alguna xarxa social i utilitzen aquestes plataformes per a relacionar-se quotidianament amb el seu cercle d’amistats. És possible emprar-les per fomentar la promoció d’hàbits saludables entre joves? Què guanyem i què perdem pel camí? Aquestes són algunes de les preguntes que es volen respondre a partir del projecte d’alimentació saludable per a joves a través de les xarxes socials que es durà a terme a Igualada.

L’Agència Medi i Salut, IMIS, responsable del disseny i la execució del projecte, en considera la dificultat, però també el potencial: “És gairebé obligatori explorar mitjans d’aquest tipus per a nous projectes adreçats a joves. No ens podem limitar a les intervencions clàssiques als instituts on el missatge és percebut com a més institucional i perd força”, afirma Jordi Baroja, director de l’IMIS.

Segons Baroja per tal d’aprofitar l’enorme potencial de les xarxes socials no es poden obviar les limitacions que hi imposa el mitjà. Així, reconeix la dificultat en l’avaluació a causa de la virtualitat de la xarxa, i el problema de seguir la traça dels missatges creuats. També serà complicat mantenir la tensió durant molt temps per la pròpia essència efímera del mitjà. “Els missatges hauran de seguir la mateixa lògica de funcionament de les xarxes socials i s’hauran de basar en la brevetat, senzillesa i un to juganer i poc institucional que convidi a ser reenviat a la xarxa d’iguals per aconseguir un efecte multiplicador i convertir un spam en un viral” afirma el director del projecte.

Un missatge de ganxo i un espai de resposta i reflexió

Des del projecte no s’espera una reflexió profunda del tema per part del joves- si més no, en una primera etapa- sinó la generació de dubtes i la necessitat de buscar-hi respostes. En aquest sentit, s’oferirà un espai, també virtual, en forma de blog on el jovent interessat hi podrà acudir.

Xarxes Socials

La implementació del projecte tindrà lloc a partir de la segona quinzena de setembre, amb la reentrada al curs acadèmic i es mantindrà fins a finals d’octubre. A l’actualitat, en fase de preparació, s’està dissenyant la intervenció que passa per determinar la temàtica o temàtiques a abordar sobre hàbits alimentaris entre joves i per analitzar el mitjà més escaient per fer arribar el missatge. Les opcions són múltiples (youtube, facebook, twitter, SMS..) i caldrà pensar aquella que presenti una millor factibilitat, tècnica i financera, i que alhora, sigui eficaç.

L’avaluació del procés clau per aprendre lliçons pel futur

El caràcter innovador del projecte obliga a plantejar-lo amb cautela i fent un esforç d’anàlisi constant per tal de extreure’n el màxim número de lliçons que permetin valorar els punts forts, com les oportunitats de millora per intervencions similars en el futur. En aquest cas, l’anàlisi s’haurà de centrar no només en possibles resultats obtinguts sinó en el propi desenvolupament metodològic.


Mai us heu preguntat què fer per a salvar un bosc sencer? Llavors simplement feu uns canvis en el vostre estil de vida. Els boscos juguen múltiples rols en la nostra vida, que inclouen des de proporcionar una font de d’alimentació, refugi per a moltes espècies, i aire net per a tots.

Una manera ràpida i fàcil d’involucrar-se és difondre els problemes dels boscos organitzant un esdeveniment, o participant en les celebracions del Dia Mundial del Medi Ambient aquest any. Els governs han de desenvolupar i implementar polítiques que animin a l’ús sostenible dels boscos. Han de considerar acordonar àrees habitades per espècies en risc d’extinció i promoure la restauració de boscos on aquests han estat talats.

Les companyies privades tenen una oportunitat d’invertir sàviament en la nova Economia Verda mentre desenvolupen un estatus socialment responsable amb els seus consumidors. Ells poden desenvolupar processos d’adquisicions per tal que només comprin en boscos la gestió dels quals sigui sostenible.

La societat civil pot jugar un paper important supervisant independent totes les parts involucrades, mentre eleva la consciència sobre els boscos i dóna suport les iniciatives dels moviments de base.

I finalment, els individus poden prendre sàvies opcions sobre quins productes compren i adquirint productes forestals que s’originen en fonts sostenibles. Es pot comprovar que mobles, fusta, paper i altres productes provinguin de fonts legals. Una manera ràpida i fàcil de fer això és verificant el logotip de certificació FSC.

El més important és que actuar sobre els boscos requereix un compromís continuat al canvi de l’estil de vida i per tant no és una acció aïllada. El nou estil de vida demanda que siguis una persona conscient en totes les seves opcions, consums i accions.

(Extret del Programa de l’ONU pel Medi Ambient)

Aquest mes d’abril l’Agència de Medi i Salut (IMIS) ha complert el seu tercer aniversari. Des de la seva constitució, aquest ens nascut amb vocació municipalista, ha dut a terme prop de 60 projectes i ha aconseguit un notable reconeixement a la comarca i també a administracions supramunicipals.

La immensa majoria de projectes realitzats per IMIS han estat encaminats a cobrir necessitats no resoltes dels municipis a partir d’un coneixement del funcionament municipal i el coneixement dels tècnics/ques de l’Agència.

En l’àmbit de la salut pública IMIS ha esdevingut, i esdevé, un valuós suport a tota la comarca, cobrint l’actual dèficit de tècnics municipals en salut. En medi ambient, però, IMIS ha apostat per posicionar-se com un ens al servei dels tècnics/ques municipals i les polítiques mediambientals. Malgrat l’amplíssim ventall de projectes realitzats, IMIS ha anat especialitzant-se en aquells àmbits més demandats. Així, en el camp del medi ambient, destaquen els seus treballs en la planificació de la recollida de residus i també en auditories energètiques i de consum d’aigua.

En l’àmbit de la salut pública, destaca el treball en protecció de la salut: com el control de la legionel·la i la seguretat alimentària o les campanyes de prevenció del mosquit tigre. També destaca el treball i l’expertesa en l’àmbit de la prevenció de les drogodependències. Així l’IMIS va coordinar el Pla Municipal d’aquest àmbit a Igualada i actualment en gestiona l’Oficina Tècnica.

Esperem mantenir en els anys que vindran aquesta línia de treball que ha contribuït a potenciar la salut pública i el medi ambient en el nostre territori.


Si bé l’aplicació de les mesures de protecció de la salut correspon a la gestió governativa, com a professionals de la salut pública volem expressar el nostre suport a la limitació de la velocitat en els accessos a la ciutat de Barcelona, ateses les conseqüències positives que implica per la salut de les persones.

1. Una tercera part dels accidents mortals de trànsit depenen de la velocitat. Se sap que, a partir dels 80 Km/h, per cada quilòmetre que augmenta la velocitat s’incrementa en un 5% el nombre d’accidents amb morts, és a dir si hi ha 100 accidents mortals a una velocitat mitjana de 80 km/h, a 81 Km/h són 105, a 82 són 110 i així successivament. Nombrosos estudis demostren que en limitar la velocitat màxima sempre es redueix el nombre de morts en col·lisions de trànsit tant en carreteres interurbanes com en calçades urbanes. Resultats que són consistents amb l’efectivitat dels radars per reduir el nombre de víctimes dels accidents. A les rondes de Barcelona la limitació de la velocitat màxima ha reduït un 27% el nombre de ferits als 2 anys de la seva implantació, un fet que s’ha confirmat als 4 anys.

2. Són ben coneguts els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, principalment respiratòria i cardiovascular. I és per destacar que les concentracions de dos dels principals contaminants, les partícules en suspensió (PM) i en menor percentatge els òxids de nitrogen (NOx), s’han reduït des de la implantació de la mesura el 2008.

3. Encara que és obvi que la velocitat afecta el temps de viatge, el guany percebut del temps estalviat és major que el temps realment invertit. S’estima que el temps “perdut” en una distància de 10 km en reduir la velocitat 5 km/h anant a 90 km/h és de 0,39 minuts.

4. Per tot això, demanem una avaluació rigorosa i independent de l’impacte en salut de la intervenció per ponderar els efectes de la limitació de la velocitat a 80 km/h i així facilitar la introducció d’eventuals millores de forma serena i eficient.

L’experiència de Barcelona, com la d’altres ciutats europees, mereix considerar-se entre els exemples de protecció de la salut de la població. Advoquem per mantenir aquesta mesura en benefici de la salut dels ciutadans mentre no hi hagi estudis rigorosos que demostrin el contrari.

 

Montserrat Casamitjana, presidenta de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears (SSPCB).

Fernando G Benavides, president de la Sociedad Española de Epidemiología (SEE).

Andreu Segura, president de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)

Un dels temes pendents de la gestió de la salut pública municipal és la seguretat alimentària. Durant molts anys tècnics de la Generalitat –veterinaris/es i farmacèutics/ques- han exercit, amb més o menys dedicació, el paper de tècnics municipals. Però des de fa un temps ençà hi ha major pressió per tal que els ajuntaments assumeixin la gestió d’aquestes competències que els corresponen. “En mala hora hem de posar-nos les piles en aquest tema” poden pensar molts responsables polítics.

Certament no és la millor de les conjuntures econòmiques i es podrà estar d’acord o no amb les competències municipals en aquest sentit, però la garantia de la seguretat alimentària és fonamental per la salut de la ciutadania. Com també ho és per la indústria alimentària (majorista o minorista) del país.

Per posar-nos al dia cal fer molta feina però es pot fer a poc a poc i amb bona lletra. D’entrada cal tenir clar què correspon als ajuntaments i com s’implementarà i amb quin ritme. En aquest sentit la Diputació de Barcelona està impulsat l’elaboració de Programes de Seguretat Alimentària que faciliti als municipis endreçar objectius i prioritats.

I després cal buscar recursos que permetin poder fer front a les exigències. Actualment no són molts els municipis que disposen de taxes que cobreixen les tasques inspectores necessàries per vetllar per la seguretat alimentària. Una reflexió en aquest sentit es fa i es farà necessària. I finalment, comptem amb el suport de professionals que fa anys que s’hi dediquen de l’Agència de Protecció de la Salut i Diputació de Barcelona.

Com diem, molt camí per recórrer però a poc a poc i bona lletra.

 

Enviat per: imiscat | 02/03/2011

Ens passem a l’e-book o seguim llegint en paper?

Ens hem preguntat mai l’impacte que tenen els e-books en el medi ambient? Compensen? Doncs per respondre aquesta pregunta el Royal Institute of Technology de Suècia va fer un estudi on va concloure que per poder compensar la fabricació i ús d’un ebook cal llegir en la seva pantalla un mínim de 33 obres digitalitzades d’unes 360 pàgines.

L’opció electrònica sembla avantatjosa ambientalment sobretot per un lector voraç o un professional que hagi que utilitzar nombroses publicacions. L’estudi valorava, fins i tot, que per la lectura en paper segurament ens desplaçarem a la botiga amb el consum energètic corresponent, mentre que si el descarreguem electrònicament l’impacte és molt menor.

Un treball anterior del Royal Institute of Technology de Suècia va comparar el conjunt dels impactes ambientals de llegir les noticies en un diari imprès, en un web en l’ordinador i en un ebook amb tinta electrònica. Les diferencies entre un llibre imprès i un altre en una pantalla d’ordinador són bastant reduïdes. Segons aquest estudi, llegir 10 minuts de noticies en un monitor a Europa contamina menys que un diari de paper, però els resultats són semblants quant han passat 20 minuts.

Si es miressin altres tipus d’efectes, les noticies en una pantalla d’ordinador mostren els majors impactes en toxicitat per al medi marítim i per a la salut de les persones. Per la seva part, el diari imprès suposa una major carrega en toxicitat en rius i en el medi terrestre.

Conclusió: Sigui com sigui, llegim!

Enviat per: imiscat | 30/10/2010

Sobre la depressió juvenil

L’ansietat i la depressió continuen essent, malgrat l’alta prevalença que afecta l’11% dels homes i el 24% de dones de Catalunya, un tema amb un cert component de tabú social.

L’impacte a la nostra societat és importantíssim. Segons el Departament de Salut s’estima que hi ha més de 400.000 persones majors de 18 anys amb diagnòstic de depressió i un 69% de les quals eren dones. Tot i que la prevalença augmenta amb l’edat també és cert que en els darrers anys es detecten més casos de depressió juvenil.

El prestigiós psiquiatra Rojas Marcos defensa que la tristesa profunda no és un tret temperamental. Segons ell, una tercera part de la nostra personalitat ve condicionada per la genètica, la resta és moldejada per les circumstàncies que ens envolten en els primers vint anys de vida.  A més el fet que afecti cada cop més joves tindria a veure, segons el psiquiatra, en una millora en el diagnòstic, i en l’ansietat que pot generar-los el xoc entre aspiracions i oportunitats.

És a dir, cal un abordatge veritablement integral que permeti combinar el tractament mèdic amb psicoteràpia al propi noi/a i a familiars, alhora que –tot i que en un altre nivell- una reflexió sobre les expectatives que com a societat es té dels joves.

En qualsevol cas, ser conscients d’aquesta problemàtica i encarar-la el més aviat possible amb esperit positiu és clau per evitar recaigudes i encarar la vida adulta amb les màximes garanties. Certament és fàcil de dir i no tant fàcil de fer. Però vaja, algú té una altra proposta?

Ja hi ha llum verda al projecte de Llei de Segureta Alimentària i Nutrició al Govern de l’estat espanyol i  que regula, entre d’altres, la venda a les escoles d’aliments i begudes que no compleixin amb una sèrie de criteris nutricionals.  Vaja, que s’acaben les llaminadures sobreensucrades, pastisseries, refrescos i snacks.

Finalment sembla que la normatiDolçosva va seguint l’estela del que molts centres escolars han anat implementant en els darrers anys. A Catalunya, només un 20 per cent dels centres educatius i menys d’un 10 per cent dels centres d’educació primària disposen de màquines expenedores. Altres mesures com la prohibició que els infants portin menjars com els esmentats per esmorzar, la implantació del dia de la fruita o evitar la distribució de “lots de xuxes” per celebrar els aniversaris, contribueixen notablement a fomentar hàbits alimentaris saludables que ajudin a combatre el que s’ha anomenat l’epidèmia de l’obesitat. Segons un estudi fet a l’Anoia per Núria Rosich, el 27,9% dels escolars presenten un nivell nutricional baix i només un 73,82% de la població estudiada pren una fruita o suc de fruita natural cada dia.

L’escola, de nou, ha de prendre el lideratge social i marcar el camí a moltes famílies i prendre un paper de formació en hàbits bàsics. Ara cal que a les cases es mantingui la coherència del missatge i es vetlli per una dieta equilibrada. Està demostrat que ser obès en l’etapa infantil augmenta notablement les probabilitats de ser-ho en edat adulta, amb les corresponents conseqüències per la salut.

Older Posts »

Categories